L’arquitectura sempre ha repensat i analitzat amb caràcter continu de temps i especificitatde lloc. En aquest sentit, avui dia, les especulacions de l’arquitectura vinent estan fortamentrelacionades amb els esdeveniments, les eleccions i els desitjos actuals de l’ésser l’humà. L’elaboraciód’arquitectura no assumeix prediccions, previsions i estimacions sobre com serà el futur, com undeure o una preocupació. No obstant això, el pensament arquitectònic pot beneficiar l’exercici deles especulacions i les futures perspectives que no sols especifiquen els problemes, sinó tambélluiten per trobar possibles solucions. Per tant, en lloc de discutir la projecció de la interrelació del’arquitectura actual i l’arquitectura de demà, jo advoque per la necessitat de discutir sobre qüestionscom ara què ha de ser l’arquitectura i com haurien de ser els arquitectes. La preocupació hauria deser el futur de l’arquitectura, no l’arquitectura del futur.
